dilluns, 19 de juliol del 2010

Dilluns musical: Gabriel does Waits


La veu de Tom Waits em carrega una mica. Està bé per un parell de cançons, però al final se'm fa pesada. I això que reconec les seves qualitats com a compositor. Per això em va molt bé que gent com Peter Gabriel, de veu més avellutada, el versioni. I més si és per una bona causa. La seva interpretació minimalista (piano i veu) de In the neighborhood és tot un encert, trobo, i va precedida d'una petita entrevista. Peter Gabriel, In the neighborhood.

13 comentaris:

Clidice ha dit...

genial! :) a mi Waits em provoca el mateix, odi i amor a parts gairebé iguals. Aquesta versió és fantàstica, com no podria ser d'una altra manera, és clar :)

LUA COACH ha dit...

A mi això em passa amb en Phill Collins i amb les botifarres dolces.

Alyebard ha dit...

Genial :) m'encanta Gabriel, bona elecció

Lluís Bosch ha dit...

Carai! Gràcies per fer-me veure dos dels meus mites units en aquesta peça... Cadascun a la seva manera són dels compositors que t'acompanyen durant anys.

Jaume ha dit...

Jo em vaig atipar amb el Peter Gabriel, però penso que és una meravella el seu recopilatori de versions. És un disc que no cansa d'escoltar-lo. Ideal per calmar-se.

anna g. ha dit...

No puc amb la veu de Tom Waits. Peter Gabriel forma part de mi des de fa molt temps, és un músic incombustible. Gràcies pel regalet musical :)

C. ha dit...

A mi m'agraden molt tots dos! Bona, la barreja.

Francesc Puigcarbó ha dit...

un concert sencer de Tom Waits pot provocar suicidis massius, tot i que no vol dir que una cançó d¡ell, si pot ser que no sigui Matilda m'agerada escoltar-la. No és ell sol, però, t'imagines un concert de Chambao, amb la veu de pitu de la vocalista.

Garbí24 ha dit...

no es per res però t'estic veient per tv3...ho dic per si has de cobrar els drets d'imatge...;) Afers exteriors

Salvador Macip ha dit...

Veig que no sóc l'únic amb sentiments ambivalents vers el Waits...

Lua, suposo que tothom té el seu punt feble... El Phil Collins ha posat veu a massa temes importants de la meva discografia, li perdono tot.

Jaume, aquesta nova etapa minimalista seva és curiosa, Com tu dius, calma i no cansa, que ja és dir molt.

anna, jo també sóc més de gabriel que de waits, no hi ha color.

Francesc, així m'agrada, sense pietat, com sempre! ;-)

garbi24, un quan signa el contracte per sortir a la tele ven els drets el dimoni. Poden fer sortir la meva closca a tots els forats que tinguin a la graella mentre duri la temporada estival de reposicions!

sànset i utnoa ha dit...

Jo el "dilluns" l'he fet el "dimarts". Ara, segueix sent un encert.

*Sànset*

Anònim ha dit...

La música de piano és la meua feblesa totalment perquè amb una melodia em puc evadir totalment i no pensar gairebé en res. És per aquest motiu que no m'agraden les veus que acompanyen aquest gran instrument.

Perquè simplement ell tot sol, és genial.

Salutacions,
Effy.

Puigmalet ha dit...

Un concert complet del Waits és una passada, perquè a banda de grans cançons i una veu molt peculiar i que modula molt és un fantàstic actor. I actua en família, com si d'un circ es tractés.

El Gabriel és un altre geni, esclar. Però no l'he vist en directe...