diumenge, 29 de gener del 2012

Homenatge a Foix

M'apunto amb aquest poema (que reconec que no coneixia fins que avui m'he posat a remenar la xarxa) a l'homenatge virtual que se li està fent a J.V. Foix avui a la catosfera en motiu del 25è aniversari de la seva mort.


I he de dir que de tots els posts que he llegit fins ara potser aquest de l'Aris és el que més m'ha agradat.


divendres, 27 de gener del 2012

De com em vaig convertir en guionista de cinema

És una història curiosa. Tot va començar amb un tuit. Un amic va anunciar al twitter que estava llegint Ullals. Una amiga seva va preguntar si valia la pena. Ell va dir que sí i jo no vaig poder evitar ficar-me a la conversa i, mig en broma, fer propaganda del llibre. Ella va dir que se'l llegiria. Jo em pensava que la cosa s'acabaria aquí, però no. Un parell de dies després m'enviava un missatge dient que volia parlar amb mi. Resulta que no era una lectora qualsevol. Treballava a una empresa que s'encarrega d'aixecar i promocionar projectes cinematogràfics (són la gent que hi ha darrere d'èxits com Pa negre o Eva) i tenia un client que estava buscant una història exactament com aquesta. El client, un muntador experimentat que volia fer el salt a la direcció, va llegir el llibre immediatament i va dir que li anava com anell al dit i que volia comprar-nos els drets. Tot plegat una feliç coincidència, de principi a  fi. 

Això era a l'estiu, i en plenes vacances a Gal·les, feia una videconferència de presa de contacte amb l'altre autor del llibre i el possible director. El feeling va ser immediat. Tant que li vam dir que sí, que ens semblava la persona adequada per portar Ullals al cinema. A més em vaig llançar a la piscina i allà mateix li vaig preguntar si tenia guionista. Quan em va dir que no vaig oferir-li els meus serveis. Ja sabeu que m'agraden els reptes! Tenia un avantatge: malgrat que no havia escrit mai cap guió, ningú no coneixia millor aquella història que jo. O el Sebastià, però ell va declinar afegir-s'hi perquè anava massa embolicats amb altres temes. I així va començar tot. Vam intercanviar idees, vam discutir l'enfocament (en un dinar de tres hores aprofitant que havia baixat a BCN per un congrés, en el què vam fer un repàs a totes les pel·lis de sèrie B dels 70 i 80), vaig aparcar els projectes que tenia en marxa, em vaig baixar uns quants guions d'internet, me'ls vaig empollar i, apa, a escriure. Al principi no va ser fàcil, però de seguida vaig aprendre els trucs del nou format. Uns mesos després, unes quantes productores van començar a interessar-se. Poc abans de Nadal, una d'elles oferia diners per fer el teaser, aquesta mena de tràiler que es fa abans per poder vendre el concepte. A mitjan gener es començava a rodar, i d'aquí unes setmanes ja estarà a punt d'ensenyar-se.

Aquest era el projecte nou que us havia mencionat, el que m'ha mantingut ocupat aquests darrers mesos. Ara que ja s'ha anunciat oficialment que passa a la següent fase, us puc explicar també que la setmana passada, just després de baixar d'Andorra, el Sebastià i jo vam anar a veure el rodatge del teaser a una pedrera perduda pels boscos prop de Caldes de Montbuí. Vam quedar al·lucinats de veure els nostres personatges convertits en persones de carn i ossos, ja us ho podeu imaginar. I més si considerem que els actors estaven fantàstics en els seus papers. No vam poder evitar fer-nos fotos amb l'Ariadna, el Vicent i el Cint, com uns fans més. I així és com estan les coses de moment. Tots molt emocionats i amb ganes de veure com el projecte va prenent cos.

diumenge, 22 de gener del 2012

Sunsets (II)

Mentre trobo un moment per fer-vos cinc cèntims de com va anar tot això del premi, us deixo amb una altra tanda de capvespres, aquest cop catalans: el cel de Barcelona fa un parell de dies. Els colors poden ser tan macos com els de Manhattan, no cal anar tan lluny per trobar postes de sol que et facin perdre el temps... Motles gràcies a tots altre cop per col·lapsar-me mail, twitter, facebook i blogs amb els vostres missatges, de veritat que ho aprecio...








dilluns, 16 de gener del 2012

Sunsets

Fins fa poc tenia un mòbil juràssic que feia poca cosa més que trucades i fotos a baixa resolució. Com que havia quedat desfasat, no podia connectar-lo a l'ordinador i treure'n les fotos que hi tenia  des de feia sis anys. I com que no volia esborrar-les, la memòria estava plena i no en podia fer més. Aprofitant les celebracions d'aquests dies m'he fet un upgrade. I resulta que el nou telèfon parla el mateix idioma que l'antic i es poden comunicar via bluetooth, mira que bé. O sigui, que he pogut rescatar per fi les maleïdes fotos. Això m'ha permès redescobrir una sèrie d'imatges preses des de la finestra del laboratori del pis 13 de l'East Building del Mount Sinai Hospital, al carrer 98 amb Madison Ave, encarada cap al sud oest de Manhattan. Els capvespres que teníem eren impressionants. Aquestes instantànies no en fan justícia (en algunes hi veureu superposat el reflex del laboratori), però us serviran per fer-vos una idea del plaer que era treballar en un lloc així...




















divendres, 13 de gener del 2012

La mort de la revista?


Una crisi afecta la premsa escrita, no tan sols pels motius econòmics que posen en dificultat tots els altres negocis, sinó també per un canvi de paradigma propiciat per la imposició dels formats digitals. A parts dels diaris amb problemes per sobreviure, l'altre dia llegia que hi ha unes quantes revistes amb la corda al coll. Ha mort el format de revista al què estem acostumats?

Hi ha qui pensa que no. Per exemple, la gent del 365d365e, que després de gairebé un any de penjar al seu blog entrevistes a tota mena de gent (jo un d'ells) per a ser llegides de franc, ara llancen la proposta de traslladar el format al paper (llegiu aquí sobre l'entrevista que els fan al darrer Presència). Un pas enrere? A mi em sembla que no. Potser estic antiquat, però m'agrada la idea de tenir una revista de paper a les mans. I a més estic segur que l'Oriol i el Carles faran un producte únic i de molta qualitat. Bé, tan segur estic que he acceptat col·laborar-hi i a més m'hi he fet subscriptor. Necessiten reunir una mica de capital per posar el projecte en marxa, per això han acudit al micromecenatge i ofereixen subscripcions a l'abast de totes les butxaques. Col·laboreu-hi si podeu, ni que sigui perquè és una iniciativa poc habitual en el panorama català i val la pena donar una oportunitat als emprenedors.

Uns que ja van un parell de passos endavant són els reponsables de la revista Portella. Us n'havia parlat abans, d'aquesta publicació feta a Andorra (però amb vocació universal), que ara arriba al tercer número consolidada com una revista d'una gran qualitat i d'una presentació impecable. Dóna gust veure que un projecte arriscat com aquest acosnegueixi sobreviure i mantenir el nivell. En aquest número hi trobareu per exemple un interessant dossier sobre l'impacte humà en el paisatge, un intercanvi entre els poetes Antoni Clapés i Carles Hac Mor, i un article del David Gálvez sobre la inesperada connexió entre Cortazar i Andorra. Hi ha molt poques publicacions culturals en català, i esperem que les que encara aguanten tinguin força per capejar el temporal que tenim a sobre.

dilluns, 9 de gener del 2012

Dilluns musical: Dona



Us penjo avui el videoclip de la cançó que Carles Pastor ha fet amb Miquel Gil a partir d'un poema de Manel Alonso. Una bonica interpretació d'uns versos sobre un tema important.

dimecres, 4 de gener del 2012

Faig tard...

...a escrirue un post de comiat de l'any (o de benvinguda del següent), i suposo que això és un bon resum de com ha estat el 2011 per a mi: intens. Vaig començar-lo apuntant-me a col·laborar amb El Periódico i el Via lliure de RAC1, dues activitats molt divertides però que requereixen una mica de temps per fer-les amb cara i ulls. Per sort (per veure-ho pel costat positiu) a l'octubre van tancar el blog que escrivia a El Mundo i vaig poder anar menys estressat. Però tampoc és que ho hagi notat gaire, perquè les meves dues feines han estat especialment actives darrerament (i per això el blog ha continuat amb serveis mínims). No m'entretindré explicant-vos els nous projectes que he iniciat al laboratori perquè seria massa tècnic, i dels literaris encara no us en puc donar detalls, així que us haureu de fiar de la meva paraula.

Sí que puc dir que aquest any m'he embolicat en un tema que m'està xuclant molta energia, com us mig havia anunciat, i que avança a bon ritme. És un repte molt divertit que veurem al llarg dels propers mesos si es converteix en realitat o no (sóc optimista). A vegades paga la pena prendre certs riscs... L'altre projecte literari inesperat de la segona meitat del 2011 ha estat deixar-me enganyar per un amic a fer de co-editor d'un recull de narracions, cosa que m'està traient més temps del que em pensava però que a la vegada em permet aprendre un munt. Com per exemple que se't posen per corbata quan has d'editar el text d'algú que escriu molt millor que tu. I que n'hi ha que encara que escriguin pitjor no volen sentir els teus consells... En fi, els escriptors som gent curiosa.

A part d'això, el 2011 ha estat literàriament l'any del meu tercer llibre de divulgació, que ara està en fase de correccions després de dotze mesos de recerca i redacció. Sortirà el 2012, espero, però encara hem de fer-hi alguns canvis, així que no es publicarà durant el primer trimestre com estava previst inicialment. Va sobre els impactes ètics i socials dels nous descobriments científics i espero que sigui un llibre que, sense deixar de ser per a tots els públics, com els altres, faci pensar una mica. Ja n'anirem parlant. I mirant enrere, el 2011 vaig publicar una novel·la juvenil i un llibre de lliçons d'anglès, tots dos a mitges. També és a mitges el de divulgació, cosa que vol dir que des d'El joc de Déu (que, per cert, va guanyar el Premi Ictineu aquest any) no publico res en solitari. A veure si ho arreglo aviat.

Al blog he reduit l'extensió i freqüència de les entrades, comparat amb l'any passat, però he estat més actiu al twitter (i de rebot al facebook), on puc dir coses (espero que) interessants sense haver d'invertir tant de temps. Bé, la veritat és que en 140 caràcters la majoria de vegades no escric res profund, però almenys puc penjar fotos com la que encapçala aquest post...

Precisament piulava al twitter que en els darrers quatre anys he vist gairebé 1400 pel·lícules (segons diuen els arxius del videoclub al qual estem subscrits) i he llegit molt menys llibres, una altra conseqüència d'anar de bòlit (s'acaba més ràpid una pel·li que un llibre). Els d'El Periódico em van demanar que votés en el seu llistat de llibres de l'any, però em sembla que hagués fet més bona feina en el top ten cinematogràfic, sobretot si tenim en compte que acostumo a llegir llibres endarrerits i que la fracció interessant de la collita actual no me l'he acabada ni de bon tros.

El 2012 comença amb moltes esperances i un grapat de projectes, tant científics com literaris, esperant sobre la taula dels qui tenen poder i criteri per donar-los llum verda. És curiós com s'assemblen els mecanismes de les meves dues professions, des del fet de passar-se el dia escrivint a haver de dependre d'un comitè d'experts que et doni el vist-i-plau. Esperem que al llarg de les properes setmanes rebi alguna bona notícia... I sinó seguirem endavant, com sempre!

I aquest era el meu resum del 2011. Espero que el 2012 sigui un bon any per a tots, malgrat que les coses no és que pintin gaire bé a nivell econòmic... Ens llegim.