dimecres, 4 de juliol del 2012

Històries ben naturals

[Amb aquest títol, la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona acaba d'editar la seva setena guia de lectura (aquí les teniu totes). Em van demanar si els podria fer un text introductori i com que el tema de la ciència en la literatura em toca de prop vaig acceptar el repte. Aquí en teniu el resultat. I ja em perdonareu si m'he donat el gust de citar Pío Baroja i Michael Crichton a la mateixa frase.]

La ciència i la literatura tenen més relació del que a vegades ens pensem. Potser una de les raons és que els científics escrivim molt. Constantment, de fet. Recordo que, fa molt de temps, en una classe de postgrau, el professor ens va preguntar què érem. “Científics”, vam contestar tots sorpresos. “No”, va dir ell. “Sou escriptors professionals: us donen diners pel que escriviu”. I tenia raó. Hem explicar a les revistes especialitzades els resultats de les nostres investigacions, per exemple, i hem d’omplir fulls i més fulls per demanar diners al govern i a les fundacions privades, per poder així finançar la nostra recerca. A vegades ens passem setmanes enganxats a l’ordinador, teclejat tot el dia, sense ni tan sols posar els peus al laboratori. I malgrat tot, ningú considera la feina del científic tingui res a veure amb una carrera de lletres. Semblaria fins i tot contradictori, mesclar aquests dos móns, però per nosaltres és el més natural. Tenim molt clar que no es pot ser un bon científic sense saber escriure bé.

Per altra banda, la ciència és una font inesgotable d’històries apassionants, i ho dic de la manera més objectiva possible. No és estrany, de fet: la nostra professió és semblant a la dels detectius, sempre buscant respostes a un nou misteri, sempre pendents de les noves pistes per desemmascarar el culpable. Un es pot sentir tan atrapat llegint les aventures d’un jove Darwin donant la volta al món, o les intrigues i el joc brut que hi pot haver en un laboratori de recerca d’alt nivell, com amb la millor de les novel·les negres. No és d’estranyar que molts escriptors recorrin a la ciència tot buscant inspiració per la seva propera obra.

És fàcil trobar exemples d’aquesta profitosa relació bidireccional entre literatura i ciència. Sense anar més lluny, en aquesta guia de lectura veureu que el Museu compta amb un fons important d’obres de ficció i poemes escrits al voltant de les ciències naturals, alguna d’elles fins i tot per autors que són a la vegada científics. És curiós que molta gent se sorprengui encara en veure que un investigador publica un llibre de ficció, com si fos una mena d’intrusisme laboral. No s’adonen que, com deia abans, tenim molta pràctica a expressar-nos per escrit i, el que és encara més important: en la nostra feina no podem deixar mai de fer anar la imaginació. Inventar-se una hipòtesi que permeti explicar una observació biològica (i que després haurem de comprovar experimentalment si és certa) és un exercici que activa les mateixes zones del cervell que s’encarreguen de construir les trames de les obres de ficció. És ben lògic que més d’un de nosaltres es decideixi un moment o altre a fer el salt.

Hi ha molts exemples de científics que han estat escriptors d’èxit, com Pío Baroja o Michael Crichton, ambdós metges, per citar-ne un parell a l’atzar. I també molts autors sense una educació formal en el tema que han sabut utilitzar amb èxit els recursos científics en els seus llibres. Per mi és un gran plaer poder barrejar les meves dues passions, la ciència i la literatura, tan com a escriptor com quan faig només de lector. Jo convidaria a tothom a aprofitar l’oportunitat que ens brinda aquesta guia i tastar sense reserves aquest fèrtil gènere híbrid de ciències i lletres, si no ho ha fet encara, o a repetir si ja n’és un consumidor habitual. Els descobriments que farem en les planes d’aquests llibres no ens deixaran indiferents.

9 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

"És curiós que molta gent se sorprengui encara en veure que un investigador publica un llibre de ficció, com si fos una mena d’intrusisme laboral. No s’adonen que, com deia abans, tenim molta pràctica a expressar-nos per escrit."

És cert, que hi tenen --teniu-- però cal reconèixer que aquesta pràctica, a molts investigadors no els ha servit pas per millorar les seves dots d'escriptors. Una de les tasques a què em dedico és la correcció i edició d'articles científics i em sorprèn com escriu de malament la gent en general. De fet, ara més aviat em sorprèn el contrari: trobar un article ben escrit i estructurat.

carina ha dit...

Sempre he pensat que el científic té molt d'humanista i crec també que ciència i literatura no estan gens allunyades, ho puc comprovar cada dia a les classes a l'institut: els alumnes que cursen el batxillerat científic tenen una sensibilitat especial a l'hora de valorar la literatura i la gran majoria són grans lectors, no passa el mateix amb la gent que cursa el batxillerat social o el tecnològic, molt més reacis a veure en la literatura una font de coneixement i de gaudi. Ja ho va intentar Emile Zola això d'unir ciència i literatura, el pobre es va quedar una mica sol, però va saber veure aquesta vinculació ja fa més d'un segle. Són moltíssims els escriptors que han fet el doble pas a més dels que tu cites: Isac Asimov, Hall Clement, Robin Cook o el mateix Màrius Torres, entre molts altres, eren científics i metges que van dedicar la seva vida a les dues disciplines i se'n van sortir prou bé, no?
Crec que han tingut bon ull aquests de la biblioteca en encomanar-te aquesta tasca. Au, bones vacances

Elfreelang ha dit...

Estic d'acord amb tu , no oblidem els clàssics grecs, la filosofia i com Aristòtil va començar a establir divisions, al capdavall ciència i literatura i tot el coneixement prove de les mateixes fonts ....a part del qui et diu la carina afegeixo el mateix Sigmund Freud , Lewis Carrol , Descartes matemàtic filosof, escriptor....

Biblioblanes ha dit...

Ens en farem ressò al bloc de la biblioteca de Blanes com a lectura recomanada.Salutacions. Conchi

Clidice ha dit...

La carina ho diu ben clar. Curiosament, els que es declaren "de lletres", solen tenir poc interès en la ciència. Que no ho acabo d'entendre, perquè això vol dir que no senten curiositat. Una introducció molt ben escrita, ves que no t'agafi per fer-te escriptor ;)

Mr. Aris ha dit...

jo encara diria més...ehem

Sandra Valentín ha dit...

Hola!

En primer lloc, vull tornar a donar-te les gràcies per haver acceptat fer la introducció de la guia de lectura. El text ens va encantar, de veritat. I a mí personalment em va fer molta, molta il·lusió que la presentació fos teva. Ha estat un autèntic plaer col·laborar amb tu, Salvador.

I mil gràcies també per ajudar-nos a difondre-la a través del teu blog. Esperem que les obres recomanades a aquesta guia viatgin a les maletes de molta gent aquestes vacances!

I aprofito (si em permets) aquest missatge per fer-li una pregunteta a la meva estimada Carina ... Saps qui hi ha al darrera d'aquesta guia? Ji Ji Ji Mira que n'és de petit, el món!

Una forta abraçada, Salvador!

Salvador Macip ha dit...

Lectora, tens raó: escrivim molt, això no vol dir que tots siguem bons! Jo també he llegit cada cosa... Però en general el nivell és bo.

carina, és curiós el que expliques. Jo crec que part de l'autoencasellament que fem ve de l'època del batxillerat, quan ens obliguen a especialitzar-nos. Però sí qeu som uns quants que tenim els peus als dos llocs!

Elfree, exemples il·lustres n'hi ha un munt. I tot i això, la gent no ho acaba de veure normal.

Conchi, gràcies! Trobo que és una iniciativa interessant de la biblio del Museu que cal publicitar.

Clidi, els de lletres són uns cabuts! :) Mira, potser algun dia provaré això d'escrirue seriosament... ;P

Sandra, moltes gràcies per convidar-me, ha sigut un plaer participar-hi.

msprinetti ha dit...

Fan falta molts més textos com el teu, per fer mediació entre dos móns tan propers i llunyans.

Gran text introductori!! Felicitats!