dimecres, 25 de març del 2015

Ressenya: L'altre costat del mirall

Quan era adolescent, volia ser Pere Calders. Jo i imagino que la meitat dels qui vam créixer als anys vuitanta i ens agradava escriure. Després va venir en Quim Monzó, i ens va presentar una versió millorada i actualitzada d'aquells contes, que curiosament es van acabar convertint en el gènere "de referència" de la literatura catalana popular, el que sap agradar al gran públic i mantenir el respecte dels crítics. Han passat vint-i-cinc anys i és reconfortant veure que la flama calderiana encara segueix viva. Gent com l'escriptor catalano-andorrà Iñaki Rubio n'ha recollit el testimoni, li han donat una nova capa de pintura i apa, ja els tenim preparats per atrapar una altra generació de lectors.

L'altre costat del mirall és un conjunt de relats que va guanyar un dels premis del meu poble, els Recvll, just l'any que feien 50 anys. Com va dir la Marta Rojals al Facebook, és "com un Calders amb Internet". Al Ricard Ruiz també li va agradar i el va recomanar al Time Out. Al llibre hi trobareu una barreja de contes realistes i de surrealistes que van de l'humor al drama, com en qualsevol llibre del Monzó, amb històries sobre l'amor entre home i GPS, el desgraciat que es converteix en un turista alemany, maniquins que estan molt vius, o l'home que es transforma en el seu reflex. Un recull de factura sòlida que segueix escrupolosament els cànons definits pels clàssics del gènere i hauria de satisfer els nombrosos fans d'aquesta mena de contes. Si en sou, correu a comprar-lo!

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Ara que per fi he llegit l'Herències que tu em vas recomanar, em poses més feina? No tens cor.

Els relats m'agraden de segons qui. Per les temàtiques que explies em sona a Calders, que sí que m'agrada, però Monzó no, i això que ho he provat tres vegades, em penso. Els seus relats em deixen mal cos, mentre que els de Calders em fan riure per sota el nas. Així que potser de moment li dono llargues, i ja veurem.

Iñaki ha dit...

Salvador, moltes gràcies per dedicar-li una estona al llibre i a comentar-lo i recomanar-lo. Molt agraït per tot el que hi dius.

Al company XeXu m'agradaria animar-lo perquè jo he concebut els contes amb l'afany, en general, de fer somriure (i de fer pensar). A la web de l'editorial pot llegir el primer conte del llibre per tenir una idea.

jomateixa ha dit...

Doncs apa, l'haurem d'anotar a la llista de pendents, que ja comença a tenir massa fulls.
Per sort, els relats es poden llegir a estones, encara que estiguis llegint altres llibres.