diumenge, 11 de juny de 2017

Fent el guiri (2)

Un altre lloc que he visitat aquests darrers cops que he baixat a Barcelona ha sigut l'antic Hospital de Sant Pau. Curiosament, l'he tingut a prop durant molt temps i mai hi havia entrat. Per si no ho sabíeu, és una joia del modernisme que va ser restaurada fa uns anys, quan es va traslladar l'hospital a un edifici nou, més preparat per als requeriments d'un centre de salut modern. Ara l'antic complex d'edificis es pot visitar i s'hi poden fer reunions i actes. A part, a l'entrada, té un bar restaurant. És una visita que us recomano efusivament. Les quatre fotos que us penjo no fan justícia a tot el detall que hi ha a les sales i a la gran cura amb la què tot ha estat restaurat.








divendres, 2 de juny de 2017

Carles Capdevila


Fa cinc anys vaig començar a escriure a les planes de ciència de l'ARA, diari en el qual encara col·laboro. Vaig conèixer el Carles Capdevila una mica després, en una visita que vaig fer a la redacció. Quan el vaig veure em vaig presentar i li vaig fer la broma que "treballava per ell". El cert és que l'ARA ha crescut seguint sobretot la visió que el Carles tenia de què ha se ser un diari (amb l'ajut de tots els altres professionals excel·lents que hi estan implicats, naturalment), i d'una manera o altra tots els qui hi col·laborem seguim gustosament aquestes directrius.

Ara fa un parell d'anys vam passar un dia plegats passejant pel meu poble per un reportatge que estava fent pel diari. Asseguts davant del mar, menjant un peixet a la brasa al xiringuito de Cala Bona, em va explicar un munt d'anècdotes de la seva feina de director de diari, que comportava un poder amb el qual se sentia força incòmode. El periodisme que li agradava fer era d'una altra mena. Gaudir d'una conversa reposada un dia assolellat de primavera era molt més el seu estil (fins i tot va reconèixer sentir-se culpable per estar-s'ho passant tant bé treballant).

El Carles deixa un llegat important en molts àmbits de la comunicació i un munt de gent que el trobarà a faltar, com es pot veure fàcilment per tots els missatges que corren avui per les xarxes. No cal repassar els seus èxits, que són ben coneguts. Em quedo amb una cosa, potser menys recordada, que és el seu llibre Nova York a la catalana, fruit del parell d'anys que hi va passar treballant. La majoria d'exiliats catalans que vaig trobar a Nova York en tenien una còpia, comprada o regalada per un familiar benintencionat. Era una mica la nostra bíblia. Vam passar més d'un cap de setmana fent servir el llibre de guia, recorrent tots els punts de la ciutat on els catalans havíem deixat empremta. Em va fer il·lusió conèixer l'autor uns anys després i poder-li dir en persona que el seu llibre s'havia convertit en tot un clàssic de l'emigrant.

dijous, 1 de juny de 2017

Algunes coses sobre Doble Mortal

Ja sabeu que Doble mortal és l'última novel·la que he publicat (i segurament l'únic llibre meu nou d'aquest 2017, que serà més calmat que l'any passat), un thriller crossover escrit amb l'Elisenda Roca. Avui us volia penjar un parell de coses relacionades amb això:

-la crítica al blog de la Mixa.
-la crítica al blog de la Tumateixa, i la seva vídeo-recomanació.
-la recomanació al Time Out de Sant Jordi.

A veure si us animeu els qui encara no l'heu llegit...